diumenge, 23 d’octubre de 2016

Els trobadors i la lírica trobadoresca, amb Laura Borràs

Els trobadors i la lírica trobadoresca, amb Laura Borràs: Els poetes que integren la lírica provençal des dels segles XII i XIII són els anomenats trobadors. El trobador no tan sols creava el text de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual s'havia de difondre la cançó per mitjà del cant. El trobador era, doncs, músic i poeta alhora, i els cançoners medievals ens han conservat un bon nombre de notacions musicals de poesies trobadoresques.

dimecres, 14 de setembre de 2016

LA DIVERSITAT ÉS RIQUESA

https://mm.tt/765092611?t=5O7ROb7zE6




     1. Quantes llengües coneixes?

     2. Quantes llengües es parlen al món?

     3. Quines són les 5 llengües més parlades?

     4. Què és una família lingüística?

    5. Quantes llengües es parlen a Europa?


6. A quina família lingüística pertany el català?

7. Què és una llengua romànica?

8. Quines llengües romàniques existeixen?






LES LLENGÜES ROMÀNIQUES









   




    




LA LLENGUA CATALANA

El català és una llengua romànica de la branca occidental. El domini lingüístic s'estén sobre 68.000 Km2 de quatre estats europeus:Andorra, Estat espanyol (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a l'Aragó, i el Carxe, a Múrcia),França (Catalunya del Nord) i Itàlia (la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya).

Aquests territoris compten amb més de 13 milions d'habitants –la majoria a l'Estat espanyol– dels quals uns 10 milions parlen català.



El català, llengua del present


El català és una llengua de demografia mitjana activa i viva en els territoris en què es parla:
  • És la novena llengua més parlada a la Unió Europea
  • És oficial en un estat sobirà (Andorra), i en tres comunitats autònomes espanyoles és cooficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears).
  • Es transmet de manera intergeneracional amb normalitat i és present en tots els mitjans de comunicació dels territoris catalanoparlants
  • Té una tradició i vitalitat literària, a més d'una cultura rica
  • És un idioma plenament codificat, normativitzat i estandarditzat amb un total consens acadèmic
  • És la vuitena llengua a Internet

Marc legal

A Catalunya, al País Valencià (Comunitat Valenciana) i les Illes Balears, el català és declarat pels respectius estatus d'autonomia com a llengua pròpia del territori i hi és la llengua oficial juntament amb el castellà. A més, a Catalunya, a la Vall d'Aran conviu amb l'occità, que rep el nom d'aranès, també reconegut com a llengua oficial.

Extret de http://www.llull.cat/catala/cultura/llengua_catala.cfm


DIALECTES DEL CATALÀ 



9. A partir del mapa que tens a continuació elabora un mapa conceptual en què hi apareguin totes les varietats dialectals.


LLENGÜES EN CONTACTE

CONTACTE ENTRE LLENGÜES por MONTSE ROSELL

Avui dia, cada vegada hi ha menys persones monolingües. el multinlingüisme imposat com una necessitat dels temps actuals: cal estudiar idiomes i saber-los emprar. Un dels casos més freqüents és el bilingüisme, que pot ser individual, social o territorial.

Bèlgica:

Suïssa

divendres, 9 de setembre de 2016

Llibres de lectura




“Els llibres tenen ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”

L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón




Us proposo que durant aquest curs llegiu dos llibres: Trucant a les portes del cel, de Jordi Sierra i Fabra; i Rere el mur de Noemí Bagés
Disfruteu i recordeu que LLEGIR ENS FA MÉS GRANS I LLIURES i ens capacita per raonar sense haver de recórrer a opinions de fora, en definitiva, a no deixar-nos influir.





 

dijous, 8 de setembre de 2016

COMENTARI DE TEXT

Abans de fer el comentari:


  • Numera les línies del text de cinc en cinc; així et serà més fàcil de referir-te’n.
  • Llegeix atentament el text i busca en un diccionari totes aquelles paraules que desconeixes.
  • Subratlla les paraules clau
  • Subratlla els elements formals que et semblen més expressius.


TEXT POÈTIC:

1.    Localització i Contextualització de la peça literària.
       Fer referència a l’autor/a, a la seva obra, a l’època, al corrent literari al qual pertany i relacionar-          lo amb el poema

2. Anàlisi del’estructura mètrica i la rima (estrofa, vers, rima)

3. Anàlisi del contingut.

  •  Identificació del tema o motiu essencial
  • Argument: Explica breument l’argument del text, què hi passa i quines són les idees                  principals.
  • Anàlisi de la veu poètica: Qui parla? A qui s’adreça? (cal observar l’ús de persones gramaticals, la presència de pronoms, …).
  • I, encara, heu de plantejar aquesta pregunta fonamental: Amb quina intenció parla el “jo” poètic? Les respostes poden ser diverses: exhortació, lament, denúncia, evocació, …


4. Anàlisi de l’estructura:

 Divideix el text en les diverses parts que el configuren i relaciona’l amb el contingut.

Un cop plantejades aquestes qüestions bàsiques, es pot passar a la identificació dels recursos que són exclusivament propis del llenguatge poètic:

5. Figures retòriques: fòniques (al•literacions), semàntiques (metàfores, comparacions, símbols, hipèrboles), lògiques (antítesis, paradoxes, ironies), sintàctiques (paral•lelismes, quiasmes, anàfores). Caldrà relacionar l’ús d’uns o altres recursos amb el nus temàtic que heu identificat en el poema.

6. Es fa imprescindible elaborar una conclusió on es reculli l’essencial de la vostra interpretació; és a dir la línia d’argumentació bàsica que aglutina totes les observacions.


TEXT NARRATIU:

1.Contextualització del fragment dins de l’obra i en el marc de la producció de l’autor -si es coneix. Contextualització, també, del fragment dins de l’època històrica i del corrent literari als quals pertany.

2. Esbós de les línies generals de l’argument que desplega el text. Cal tenir ben present que s’ha de centrar l’estudi en el fragment proposat per fer-ne el comentari. En cap cas, no és pertinent un resum de l’argument general de l’obra, ja sigui narrativa o dramàtica.

3.Identificació del motiu o motius temàtics que vertebren el fragment analitzat. S’ha de tenir present que el tema no és l’argument. Per tant, heu de distingir entre el nivell de la trama (triangle amorós, per exemple) i el contingut temàtic essencial (mostrar la dificultat de les relacions de parella, la incomunicació que les afecta i les deteriora, etc.).

4. Anàlisi de l’estructura del text, en funció del tema assenyalat prèviament. Un model clàssic d’estructura narrativa és el que s’ordena en: plantejament, nus, desenllaç; però els textos admeten moltes variants: finals oberts, discursos que evoquen el passat, pensament que flueix lliurement, …

5. Veu narrativa. Ja ho sabeu: Qui parla? A qui es dirigeix? Aquestes qüestions fonamentals us permetran determinar el grau d’objectivitat / subjectivitat del fragment (narrador omniscient, monòleg interior, diàleg dels personatges, estil indirecte lliure, …).

6. Directament relacionat amb la veu narrativa, caldrà contemplar la intenció del narrador. Algunes possibles respostes poden ser: penetrar en la consciència del personatge, presentar els fets objectivament, o bé de manera testimonial, enaltir l’heroi de la història, …

7. Caldrà fer, també, atenció, al temps i a l’espai narratius. Fixar on se situen cronològicament i espacialment els fets relatats, us pot ajudar a determinar el perfil del fragment: narració d’aventures, enfilall de records, descripció d’ambient, reconstrucció d’un somni, …

8. Proposta de conclusió que reculli la línia argumental bàsica damunt la qual heu anat ordenant les vostres observacions.